He trenat camins a l’aire amb ramals de fum acolorits.
He quedat quieta i parada observant l’herba creixent.
He sentit batre les ales del somni dels infants perduts.
He mirat les aigües fosques dels seus malsons.
He volgut alçar l’espasa per defensar els desvalguts.
Però...
Tot això ha estat un fet immòbil del meu desig al món.
Només em calia fer els canvis al meu rebost.
Havia de fer temple al meu cor.
La mare originaria havia de ser on jo sóc.
L’havia de cercar a dins meu.
L’havia d’escoltar.
L’havia de sentir.
Hi és on jo.
Sóc ella.
Som ella.
