Sóc poeta

És clar que sóc poeta.
Ho sóc des que vaig començar a escriure.
Ho sóc a ma vida.
Ho sóc!

Què penses?

Pot ser no t’ho creuries, però les meves paraules brollen quan penso amb cor i ànima.

A vegades tremolo a la meva pell
i ploro per dins.

A vegades.

Però si hi agafo llapis i em deixo anar pels camins de la lira, sento que s’obre el meu pit.

Paraules fermes fan testimoni de la meva tendresa.

Sento. Em sento part.

Sóc qui viu ara.

Demà, quan jo no hi sigui, pot ser algunes d’aquestes paraules reviuran a la retina d’ algú que pugui recordar que he estat.