Sortida

---

Bienvenidos a mi espacio sideral

Quina sortida puc donar als deliris que en algun moment tinc. Són deliris de continuïtat.
Crec, creguda de mi, que hi ha un demà.
Cada dia, quan m'aixeco, penso:
-ara farè tal i qual cosa
-aquesta tarda tal o qual
-demà ...
-el proper estiu...
-per Nadal ...
-el pont de ...

Fun
ciono com si això sempre serà així.
A vegades, quan ho penso, em rectifico la certesa però res, torno al deliri.

Miro noticies als diaris i altres mitjans.
Veig esqueles, necrològiques, accidents, ...
M'ho miro com si això no anès amb mi. Com si només passes fora.

Ahir vaig saber d'una persona coneguda, un veí dels pares, abans d'ahir l'havien portat a la clínica i al dia següent el me pare anava al seu enterrament. La mare diu, -que ens esperi molts anys.

He passat dels cinquanta i encara tinc aquest sentiment sobre el plaç que a cadascú ens pertoca. Tinc aquest delirí d'inmortalitat.

Algunes persones que es movien al meu voltant ja no hi són.

No faig els contes del d'abans i del possible després.

Si estic malalta en contradiu haver de deixar les coses que porto per la mà i haver d'anar a metges, medicar-me, o tenir alguna intervenció.

Set vides té un gat,
no em queden mes que quatre.
Un, dos, tres i quatre.

---