Alimenté mi deseo en el tuyo.
Aquel fuego hirió mi carne.
¿Cómo es posible que ahora, tras la sequía del tiempo, vuelvas a mí?
Hubo hondo sentimiento.
Después olvidé.
Ahora sufro el envite en mis sueños.
Te siento.
Te recuerdo.
Has venido tras el telón del tiempo.
En ese círculo que me retiene dentro.
Me has dado la oportunidad de volver a mirar antes de marchar.
Tú me esperas.
Sé que llega el fin de esta forma vital.
Con un pie en la tumba.
¡Qué arrogancia!
Todos estamos expuestos.
No hay distancia.
Tú, yo y el otro.
Todos a estación término, antes o después.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Anys han passat./Años han pasado.
Cerco imaginant els camins tortuosos de ma vida, escoltant-me. Atenta, miro els reflexes a l'espill del temps perdut, i anyoro les re...
-
Cerco imaginant els camins tortuosos de ma vida, escoltant-me. Atenta, miro els reflexes a l'espill del temps perdut, i anyoro les re...
-
No le basta poseer, quiere adoración. Impone sus valores a la fuerza. Usa la violencia contra la razón. No sorprenden sus acciones. Sus...
-
Todo tiene su ciclo. Palabras al aire cerró el suyo. Sigo en http://atisbos-creativos.blogspot.com.es/
No hay comentarios:
Publicar un comentario