Si te animas a exponer las palabras de tus versos,
verás que tras ellas vengo a entregarte todo mi ser.
El cobijo de mis brazos, ansía enredarse en tu piel.
Abriré todas mis carnes, palpando en recovecos ocultos
que ante ti se presentan manifiestos.
Es a ti a quien daría el tesoro oculto bajo apariencia tosca y distante.
Es a ti, mi elegido, a quien quisiera entregarme.
¡Dime sí!
Si no es así,
abre mi pecho con daga.
Deja manar de mi alma esas lágrimas de sangre que por tu rechazo derrama.
8 may 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Anys han passat./Años han pasado.
Cerco imaginant els camins tortuosos de ma vida, escoltant-me. Atenta, miro els reflexes a l'espill del temps perdut, i anyoro les re...
-
Cerco imaginant els camins tortuosos de ma vida, escoltant-me. Atenta, miro els reflexes a l'espill del temps perdut, i anyoro les re...
-
No le basta poseer, quiere adoración. Impone sus valores a la fuerza. Usa la violencia contra la razón. No sorprenden sus acciones. Sus...
-
Todo tiene su ciclo. Palabras al aire cerró el suyo. Sigo en http://atisbos-creativos.blogspot.com.es/
No hay comentarios:
Publicar un comentario